La màgica llum de la lluna
Un viatge a través dels poemes en català
La lluna, amb la seva brillantor i misteri, ha estat una font d'inspiració per a poetes de tots els temps. En la literatura catalana no és una excepció. Aquests poetes han capturat la bellesa i la fascinació que envolta aquest astre nocturn en els seus versos. Acompanya'm en aquest viatge a través de poemes en català que celebren la màgica llum de la lluna.
La lluna enamorada
La lluna enamorada,
amb somriures dibuixa
el seu rostre en el cel.
Ella, eternament solitària,
busca consol en el brancal
de les estrelles llunyanes.
La dansa de la lluna
Quan al cel s'esvaeixen els colors,
la lluna emergeix amb delicadesa.
Els arbres ballen al seu ritme,
les ombres s'estiren i es mouen
com ballarins en un escenari.
La lluna dirigeix la dansa,
convertint la nit en un espectacle
per als amants de la foscor.
La lluna somiadora
La lluna somia durant el dia
amb els raigs del sol acaronant-la.
Els seus somnis es van desvetllant
quan la nit s'estén al seu voltant.
Amb cada lluna nova,
nous somnis s'encenen en el seu cor.
Ella és el pont entre el dia i la nit,
entre la realitat i la fantasia.
La lluna plena
La lluna plena,
amb la seva brillantor desbordant,
inspira els cors apassionats.
Amb cada fase lunar,
els enamorats es troben sota ella
per prometre's amor etern.
És el testimoni silenciós
de tots els secrets compartits
sota el seu esplendor.
La lluna, amb tot el seu encant, continua sent una musa per als poetes en català i en altres llengües. Aquesta selecció de poemes és només una petita mostra de l'abundància de versos que celebren la màgia de la lluna. Deixa't endur per aquesta bellesa nocturna i deixa que la teva imaginació volei lliurement sota el seu lluminós far.
Poemas relacionados